El jutge investiga en secret qui va infectar el telèfon d'Aragonès amb Pegasus

El jutge de Barcelona Santiago García García, titular del Jutjat d'Instrucció número 29 de Barcelona, ha obert una peça declarada secreta per a indagar en una nova línia de recerca sobre l'espionatge al president de la Generalitat, Pere Aragonès, a través de Pegasus, segons les fonts judicials consultades per El Periódico de Catalunya, del mateix grup editorial. Aquestes perquisicions s'inicien a través d'una sèrie de peticions de diligències de l'advocat Andreu Van den Eynde, que exerceix l'acusació particular en nom del cap de l'Executiu català.

Del contingut d'aquestes proves que es realitzen en aquesta peça separada i del seu resultat només en tindrà coneixement el jutge i la fiscalia, i no l'Advocacia de l'Estat, que ha reclamat l'arxiu de la imputació a l'exdirectora del CNI, Paz Esteban. El magistrat instructor se li ha denegat i ara el recurs, al qual s'ha sumat la fiscalia en els mateixos termes, serà resolt per l'Audiència de Barcelona. El ministeri públic sosté que la infecció del mòbil d'Aragonès amb el programa informàtic Pegasus va comptar sempre amb aval judicial.

De manera paral·lela a l'obertura d'aquesta peça separada, el jutge ha prorrogat per sis mesos la recerca de la causa principal, i s'està a l'espera de si es realitza o no un informe pericial per part d'experts policials sobre el telèfon mòbil d'Aragonès. D'aquesta manera es pretén certificar que el president va ser espiat no sols amb l'aval judicial, sinó també durant un espai de temps en què aquest no estava en vigor. No obstant això, les perquisicions poden fer un gir segons el resultat de les diligències que es realitzaran en secret.

Infectats amb el mateix sistema

I és que no sols el president català va apuntar en la seva declaració judicial al CNI com l'autor de l'espionatge a través del seu telèfon mòbil, sinó que un nou informe encarregat per les acusacions particulars va en aquesta mateixa línia. Aquest dictamen assenyala que els mòbils de desenes d'independentistes espiats amb Pegasus van ser infectats des d'un únic domini d'internet i des de la mateixa infraestructura informàtica.

En concret, es tracta d'una anàlisi transversal que ha seguit el rastre dels SMS maliciosos que es van enviar als mòbils espiats (entre ells el d'Aragonès) per a reclamar l'atenció de la víctima i convidar-la a accedir a un determinat enllaç d'Internet que acabava infectant el seu dispositiu. Segons l'informe, en els gairebé un centenar d'enllaços analitzats, enviats entre els anys 2015 i 2020, es van usar cinc dominis d'internet per a infectar els terminals, que mai es van superposar, sinó que es van anar substituint al llarg del temps i que eren utilitzats per un únic client de NSO. Les dades analitzades, segons la pericial, apunten al fet que en els atacs es va utilitzar la mateixa infraestructura informàtica.

De fet, el mòbil del mateix Aragonès va ser infectat des d'un domini que també està vinculat als atacs al telèfon de diputat de la CUP Carles Riera, un dels casos d'espionatge que han estat confirmats pels Mossos d'Esquadra a petició del jutge instructor. L'informe detalla a més dos atacs amb SMS maliciosos a sengles mòbils d'independentistes, en un termini de tot just 24 hores. La nova anàlisi pericial permetria relacionar entre si les diferents recerques per l'espionatge amb Pegasus que estan en curs en els jutjats de Barcelona.