«El rècord mundial» d'Èric Callís

«Això teu és de rècord mundial». Així comentaven la jugada Èric Callís i la seva colla de la Vall de Bianya la setmana passada, pocs dies després d’estrenar-se a Segona Divisió A amb l’Alcorcón al camp de l’Eibar. Rècord del món? Per què, si el defensa garrotxí ni és el més jove, ni el més gran que ha debutat mai a la categoria de plata; tampoc va fer cap hat-trick en tres minuts, ni quatre gols en pròpia porteria; ni el gol de la salvació. Això sí, Callís té l’honor d’haver estat, amb força seguretat, el primer jugador que és expulsat abans de debutar. Com pot ser això? Com es fa un Callís? Vet aquí la història d’un gironí, de 22 anys, que va aterrar aquest estiu a Alcorcón procedent de l’Olot amb la idea d’alternar filial i primer equip. Habitual a les convocatòries del tècnic, Mehdi Nafti, s’ha fet un tip d’escalfar i veure, des de fora, com els seus companys competien des del terreny de joc. I precisament, des de la banqueta, va ser on va viure la primera part del seu rècord. Va ser ara fa un mes i mig en la visita de l’Espanyol al Santo Domingo. Enmig de la tensió pels punts en joc, la banqueta sencera de l’Alcorcón es va aixecar de cop per protestar que l’Espanyol servia massa a prop un servei de banda. El resultat de la protesta general va fer que l’àrbitre s’hi acostés i veiés Callís com la víctima propícia. Au, vermella directa i al carrer. «Vaig llepar jo per jove i passerell. Allà tothom va dir coses menys jo, que només vaig moure els braços». El defensa se n’anava directament de la banqueta a la dutxa sense haver jugat i, encara pitjor, sense haver debutat a la categoria. Per acabar-ho d’adobar, li van caure dos partits de sanció i sis-cents euros de multa suplementària. «S’hauria de mirar bé, però dubto que hagi passat mai», reconeix mig rient. 

Sis jornades després, Callís va tancar el cercle al camp de l’Eibar ara fa deu dies. «Escalfa, Èric», li va dir Nafti després de l’expulsió de l’ex del Peralada, Iago López. «Tot va ser tan ràpid que no vaig tenir temps d’assimilar-ho ni d’adonar-me que estava debutant al futbol professional. Fins al cap d’un parell d’hores després del partit, no hi vaig parar a pensar. Hosti tu, que he debutat a Segona A!». 

Format a la Canya i l’Olot abans d’entrar al planter del Girona, fa dos estius se li van tancar les portes de Montilivi i va tornar a casa. «Vaig aprendre moltíssim d’Albert Blázquez, el capità», confessa. Un bon any a Olot, tot i el descens, va fer que rebés ofertes de Primera RFEF. «Vaig descartar les de Segona RFEF i quan va venir l’Alcorcón i em van exposar el projecte, no en vaig tenir cap dubte». I cap a Alcorcón falta gent. Callís va començar la temporada amb el filial a Tercera RFEF, però en dinàmica de primer equip en entrenaments i convocatòries. La feina i la paciència, amb l’episodi de l’expulsió contra l’Espanyol pel mig, van tenir premi a Eibar, amb el debut a Segona A. «Més que un repte assolit, va ser un somni fet realitat, perquè sempre somiava debutar al futbol professional. Després de picar molta pedra ho vaig aconseguir», explica Callís, que al novembre ja havia tingut minuts a la Copa contra el Navalcarnero. 

Callís ja ha tastat l’elit. Diumenge passat contra l’Eldenc es va passar el partit a la banqueta, però en les cinc jornades que resten, confia aportar el seu granet de sorra per ajudar l’Alcorcón a evitar el descens. De moment, ja ha complert el somni de jugar a Segona i, sense voler-ho, ha patentat un rècord anecdòtic.