El Girona posa la directa cap a la Champions (4-1)

«Hola Europa, ja som aquí!» Montilivi va viure ahir una festassa completa amb un recital contra un Cadis inoperant que va certificar la classificació matemàtica per Europa per primera vegada a la història. I això s’ha de celebrar, és clar que sí, perquè no havia passat mai en els noranta-quatre anys d’història del club. Encara que l’equip tingui un repte deliciós encara per assolir. Un repte que és una mica més a prop, a deu punts concretament, amb sis jornades per disputar-se. A tocar, gairebé per un Girona que cada cop té més clar que el somni de la Champions serà una realitat. La festa de jugadors i tècnics al final del partit amb l’afició estava més que justificada. Alegria, joia, eufòria i emoció, molta emoció desprenia Montilivi mentre veia els futbolistes botar i celebrar un èxit sense precedents. El millor de tot és que la temporada encara no s’ha acabat. 

La relliscada de l’Athletic divendres dibuixava la possibilitat d’obrir encara més forat respecte al cinquè i posar un peu i mig, sinó tots dos, a la Champions League. Calia fer el pas, això sí, en un Montilivi a rebentar contra un rival que s’hi jugava la vida i que arribava amb la pressió de veure com els rival directes havien guanyat. El premi d’acostar-se a la Champions per als gironins, tanmateix, havia d’impulsar els gironins a treure la versió letal i fiable com a locals. És el que esperaven els 12.665 espectadors que es van aplegar a Montilivi disposats a veure un nou recital. I així va ser. El Girona va mudar-se amb el vestit de gala i en un inici volcànic va deixar el partit sentenciat en vint minuts. I quins vint minuts! L’equip tenia ganes de passar-s’ho bé i de seguida s’hi va posar. Una centrada deliciosa de Savinho va acabar amb un cop de cap subtil d’Èric Garcia al fons de la xarxa per obrir el marcador. L’1-0 va esperonar els gironins que no van afluixar el ritme i van continuar assetjant la porteria del Cadis. Des de la banda, Mauricio Pellegrino es desesperava veient com els seus homes no presentaven oposició. La piconadora continuava engegada. Que si un canvi de joc perfecte de Blind a Couto, que si un altre d’Èric Garcia a Savinho, que si Iván Martín trencant pel mig, Savinho fent l’entremaliat...Tot sortia i el segon gol no trigaria a arribar després d’una pilota al pal de Yangel Herrera. En una acció col·lectiva d’atac, Miguel Gutiérrez va deixar la pilota d’esperó perquè Iván Martín, amb rosca ben precisa clavés la pilota on no podia arribar Ledesma. «Ohhhhhh!» Es va sentir immediatament abans de la fressa de la pilota amb la xarxa que va precedir al crit de «gol» de Montilivi. 

En la darrera acció de la primera part, Savinho va estavellar un intent de vaselina al travesser L’ovació espontània de l’estadi als jugadors era un símptoma ben clar que el que veia els agradava molt. La Champions era més a prop. El 2-0 donava molta tranquil·litat a un Girona que va començar amb dues internades per les banda dreta de Couto que no va poder fer una bona centrada. El Cadis havia fet entrar Escalante i Chris Ramos a la mitja part per mirar de canviar la dinàmica d’un partit que tenia ben coll amunt. Pitjor no ho podien fer i els andalusos van estirar-se una mica. Així arribaria un xut de Lucas Pires ben resolt per Gazzaniga. Veure’s amb la feina feta amb només 2-0 podia fer relaxar un xic els jugadors gironins i fer que s’obrís una escletxa a l’esperança del Cadis. Ni parlar-ne. Faltava Dovbyk per afegir-se al a festa i l’ucraïnès va aparèixer per sentenciar el partit en una acció dins l’àrea petita en què va fer el que va voler abans de batre Ledesma. 

Ara sí, tot estava dat i beneït. El partit, tanmateix, no s’havia acabat i el Cadis va retallar distàncies amb un gol d’Escalante que Gazzaniga va treure quan ja era a dins. I el Girona, que havia aixecat el peu de l’accelerador va dir «ah sí? En voleu més?». I va aparèixer Portu, el més savi de la classe, per aprofitar una indecisió defensiva i fer el quart del vespre. El partit va acabar amb Gazzaniga en pla estel·lar salvant una rematada franca de Ramos. A partir d’aquí va començar una nova festa i els jugadors van celebrar la classificació per Europa primera vegada a la història amb unes samarretes commemoratives que deien «Hola Europa, ja som aquí!». Quin gran regal.

Toni Villa reapareix però Borja i Herrera es lesionen

Abans de començar el partit es va conèixer una nova lesió de Borja García, que es va afegir a les baixes de Tsygankov i Stuani. El mitjapunta madrileny pateix un problema al quàdriceps dret que el tindrà sis setmanes de baixa. D’aquesta manera, Borja García ho té pràcticament impossible per estrenar-se aquesta temporada en partit oficial. Cal recordar que l’ex de l’Osca, de 33 anys, no ha disputat cap matx aquest curs perquè ha arrossegat una lesió a la planta del peu i després ha encadenat diverses dolències musculars que li han impedit estrenar-se. Iván Martín va dedicar-li el seu gol ensenyant una samarreta amb el seu gol al qual Borja, des de la llotja, va respondre amb un gest amb el dit polze alçat. La lesió de Borja no va ser l’única mala notícia d’ahir perquè entrada la segona part Yangel Herrera va demanar el canvi per culpa, altre cop, d’uns problemes musculars. La nota positiva, per contra, va ser Toni Villa. L’extrem murcià va reaparèixer un mes després de patir una gravíssima lesió de lligaments al genoll al camp del Valladolid, la setmana que ve farà un any. El jove del filial, Carles Garrido va quedar-se sense estrenar-se amb el primer equip.