L'última pel·lícula de Polanski fa pena!

El passat divendres 26 d'abril, Roman Polanski, director de cinema polonès, va estrenar el seu 23è llargmetratge a Espanya. Les crítiques cap a la seva producció van ser nefastes, deixant el llargmetratge com al pitjor de la seva carrera. Tot i que, no sabem si és per la seva vida privada o perquè realment no val res la seva producció. Roman Polanski ha estat acusat per abusos sexuals, fins i tot a menors. Així doncs, hi ha diverses personalitats que creuen que ja per això, hauria de ser censurat professionalment. Altres, creuen que no s'ha de barrejar l'àmbit professional amb el personal.

"El palacio" és una comèdia ambientada al Gstaad Palace, un hotel de luxe dels Alps suïssos on un grup de rics, nobles, famosos i mafiosos passen la nit de Cap d'Any de 1999. És fàcil fer diverses suposicions sobre ella: la primera, que és una sàtira dirigida contra la classe adinerada i potser està relacionada amb la histèria col·lectiva generada al seu dia per l'amenaça tecnològica coneguda com a "Efecte 2000"; la segona, que connecta d'alguna manera amb les ficcions prèvies del director que componen l'anomenada "Trilogia de l'Apartament".

Tot i això, la pel·lícula és una altra cosa: un demolidor mostrari de lletjor i vulgaritat a l'alçada d'una gala televisiva de Cap d'Any protagonitzada per "Los Morancos", d'acudits de vòmits, eructes i caques de gossos alimentats amb caviar, de gags a costa de gent obesa, senyores addictes a la cirurgia plàstica, ancians que usen Viagra i persones amb Alzheimer, d'exhibicions d'islamofòbia, russòfoba i misogínia a penes disfressades d'humor; en una de les seves escenes, Mickey Rourke –o el que en queda després dels seus excessos amb el bisturí– obre una ampolla de xampany i el tap de suro li arrenca la perruca; en una altra, un gos té sexe amb un pingüí. Per si aquesta descripció deixa lloc per al dubte, aclarim: "El palacio" no té gens ni mica de gràcia. Potser no està de més recordar que Polanski no ha mostrat mai bona mà amb la comèdia.

Tenint això en compte, i considerant l'orgull i la satisfacció amb què llueix la seva pròpia grosseria, resulta inevitable considerar-la un acte deliberat de sabotatge, un tall de mànigues al món en general i al del cinema en particular. Fins i tot, si "El palacio" és considerada un acte de terrorisme, és descoratjador que un cineasta la filmografia del qual inclou un bon grapat de títols imprescindibles pugui posar fi a la seva trajectòria professional –té 91 anys– amb una pel·lícula tan execrable.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona