La mà d’internet

Les exigències de la internet de les coses pel que fa a rapidesa en la connexió són altíssimes. Per aconseguir que els aparells vinculats entre si i, alhora, a la xarxa, operin amb fluïdesa, es recorre sovint a la computació al núvol. Malgrat això, aquesta solució continua presentant errors, en especial, per falta de seguretat. Algunes de les alternatives poden resultar xocants. Així, els analistes aconsellen sovint introduir manualment certa informació en els sistemes, per exemple, claus i identificadors. Tot i que la recomanació pot sorprendre, molts experts prefereixen aquest mètode a qualsevol altre si els lots de dispositius són petits. Segons addueixen, en aquests casos, no es requereix una infraestructura complexa, encara que també reconeixen que els errors humans poden arruïnar qualsevol acció, per senzilla que sigui. En canvi, la fórmula automàtica evita aquests inconvenients i es pot aplicar a més escala amb facilitat. No obstant això, és més vulnerable als atacs externs. Dins aquesta segona categoria, es troba la modalitat basada en el núvol. Observadors com Patrick Carrier consideren que el cloud computing és més fiable amb aquest objectiu, però, com és obvi, el seu èxit depèn de la qualitat de la connexió a internet i de la continuïtat. Quan aquesta falla, l’estructura s’enfonsa i el fracàs és irremeiable.

Subscriu-te per seguir llegint