Segueix-nos a les xarxes socials:

Les universitats volen corregir la manca de perspectiva de gènere en docència i recerca

Onze guies ofereixen recomanacions per als continguts, la selecció de fonts, el llenguatge o l'avaluació · El projecte de la Xarxa Vives té una professora de la UdG entre les coordinadores

Les universitats volen corregir la manca de perspectiva de gènere en docència i recercagirona

La sensibilitat davant la perspectiva de gènere al món universitari a l'hora de tractar les matèries, d'enfocar els continguts o de plantejar la recerca és una assignatura pendent, tal com va detectar un estudi de la Xarxa Vives. Aquesta organització transfronterera integra 22 universitats d'Andorra, França, Itàlia i Espanya, entre les quals hi ha la Universitat de Girona. Després de comprovar la mancança, ara, la xarxa publica una col·lecció d'onze guies pensades per als docents amb eines per corregir la situació.

Una de les tres coordinadores del projecte és Teresa Cabruja, professora titular de Psicologia Social de la Universitat de Girona. La mateixa institució on treballa l'autora de la guia centrada en la Història de l'Art, la doctora Lluïsa Faxedas.

La col·lecció, que s'ha difós dies abans de la commemoració del Dia internacional contra la violència masclista el 25 de novembre, ofereix mecanismes, recursos i bones pràctiques per introduir la perspectiva de gènere en àrees de coneixement tan diverses com les ciències de la computació, el dret i la criminologia, l'educació i la pedagogia, la filologia i la lingüística, la filosofia, la física, la història, la història de l'art, la medicina, la psicologia, la sociologia, l'economia i la ciència política.

Pautes per ensenyar i avaluar

Cada volum parteix d'una reflexió prèvia sobre què implica «la ceguesa al gènere» en les matèries que s'imparteixen a la Universitat i, a partir d'aquí, dona pautes per promoure la igualtat i la diversitat a l'hora de treballar cada disciplina. Pensant en la pràctica, cada guia inclou recomanacions sobre els objectius, els continguts, les fonts seleccionades, els exemples i el llenguatge utilitzat a classe, la metodologia docent i l'avaluació. El material es complementa amb una secció dedicada a la recerca sensible al gènere. En definitiva, i tal com expliquen els responsables del material, les publicacions ofereixen recursos al professorat «per eliminar la ceguesa al gènere en la docència, la recerca i la gestió universitàries».

D'altra banda, el conjunt de les aportacions volen respondre a la diversitat dels estudiants i donen eines per a identificar estereotips, normes i rols socials de gènere. Un propòsit que s'acompanya de la promoció de l'esperit crític i l'adquisició de competències relacionades amb la perspectiva de gènere que, segons defensen els impulsors de la iniciativa, els seran útils en l'exercici de la professió.

La publicació de les guies és la segona fase del calendari que el Grup de Treball en Igualtat de Gènere de la Xarxa Vives es va marcar per al període 2016-2018. La primera part es va concretar en l'elaboració de l'informe «La perspectiva de gènere en docència i recerca a les universitats de la Xarxa Vives: Situació actual i reptes de futur» (2017), que va constatar que, malgrat la normativa europea, estatal i autonòmica, «la incorporació efectiva de la perspectiva de gènere en la docència universitària seguia sent un repte pendent».

Precisament, l'objectiu principal de les Guies per a una docència universitària amb perspectiva de gènere és capgirar aquesta situació, amb un treball que s'ha elaborat sota la coordinació de Teresa Cabruja, professora titular de Psicologia Social a la Universitat de Girona; M. José Rodríguez Jaume, vicerectora de Responsabilitat Social, Inclusió i Igualtat de la Universitat d'Alacant; i Tània Verge Mestre, directora de la Unitat d'Igualtat de la Universitat Pompeu Fabra.

Perspectiva de gènere transversal

La doctora en Història de l'art Lluïsa Faxedas, professora de la Universitat de Girona des de fa 14 anys, és l'autora del volum dedicat a la seva especialitat, tot i que aclareix que ha encarat el treball pensant en professionals d'altres disciplines. La docent explica que «no es tracta de programar una assignatura específica, sinó de com introduir la perspectiva feminista i de gènere de manera transversal, sigui quina sigui la matèria».

Per dur a terme la seva pràctica docent, Lluïsa Faxedas ha trobat a faltar referents que sí ha localitzat, sobretot, en el món acadèmic anglosaxó; perquè «els programes de les universitats espanyoles són genèrics» i la concreció depèn de la decisió dels docents, aclareix. Per això, la professora insta a «canviar de xip» i, en el que respecta a la seva especialitat, remarca que «es tracta de com expliquem l'art».

Art i gènere

Per deixar clara la necessitat del canvi, Faxedas recorda que «en tota la carrera només vaig estudiar una dona artista, l'últim any i de passada». Quan feia el doctorat, va llegir i la va «impactar» Deu segles de creativitat femenina. Una altra història de l'art, de Bea Porqueres. Llavors, es dedicava a la recerca i va començar a incorporar la informació que anava compilant per iniciativa pròpia. Un procés que l'ha portada a impartir, per segon curs, l'assignatura «optativa i amb èxit» -apunta- Art i gènere.

La gironina va rebre l'encàrrec de la Xarxa Vives a principis de la tardor del 2017, una iniciativa que troba positiva i demana que «s'entengui que no es diu a ningú què ha de fer, o si ho fa bé o malament».

Prem per veure més contingut per a tu