«Se suposa que ets tonta fins que pots demostrar el contrari»

La gerent de Wikiloc, Montserrat Jordi, serà una de les ponents de la primera edició de la Nit de la Dona de Girona. L’esdeveniment compta amb el patrocini de Toni Pons i Grup Pous, i la col·laboració de Prat Sàbat, Inet, Àltima i l’Associació Gironina d’Empresàries (AGE).

Wikiloc vol ser una font d’inspiració pels amants de l’aire lliure. Pot convertir-se en una eina per a motivar a les persones a cuidar-se?

Crec que sovint solem associar cuidar-nos a deixar de fer coses o a cansament, i cuidar-se acaba essent un propòsit poc divertit. Wikiloc ofereix un munt de coses per anar a veure, de múltiples temàtiques i distàncies i al costat de casa. El fet de descobrir algun d’aquests llocs fa que caminis, surtis de casa, vegis coses noves, sentis sons, olors, et toqui la llum del sol i un munt de petites coses que sumades aporten benestar físic i mental. Crec que sí, que Wikiloc és un mitjà que ajuda a millorar el benestar de les persones.

La plataforma compta amb més de 14.370.000 de membres arreu del món, explorant i compartint més de 51.960.000 de rutes a peu i en bicicleta. Quina és la clau de l’èxit de Wikiloc?

Ens agrada pensar que és el respecte per les persones i per la natura, ser íntegres amb els nostres valors i un equip excepcional que és capaç d’aprendre i adaptar-se als canvis de forma permanent. El sector tecnològic es mou a una velocitat vertiginosa, el que fas avui potser d’aquí a sis mesos o un any ja ha caducat, has de ser molt àgil en adaptar-te al medi i ser capaç d’aplicar molt ràpidament el que encara estàs aprenent. Adaptar-se al context crec que no és res nou, potser la diferència amb altres sectors és que passa de forma molt accelerada.

La pandèmia va suposar un «boom» d’usuaris?

Sí, va ser un boom d’usuaris nous que vam agrair. La pandèmia ens va demostrar que necessitem estar a l’exterior per sentir-nos bé, malgrat que cada vegada més ens continuem tancant a l’interior de forma voluntària.

Va estudiar enginyeria i s’ha hagut d’acostumar a treballar en un entorn majoritàriament masculí. Li ha costat fer-se valer?

M’ha costat fer-me valer en els entorns més clàssics i jeràrquics i, principalment, en generacions anteriors a la meva. Encara avui. Podria resumir-ho en que per defecte se suposa que ets tonta fins que pots demostrar el contrari. I per demostrar-ho has de sorprendre, és a dir, has de brillar més que el teu interlocutor en alguna cosa. Per fer-me valer he hagut d’autoexigir-me molt, no he deixat de formar-me i he hagut d’aprendre a gestionar les meves emocions i la dels altres.

Alguna vegada s’ha hagut de plantar?

Sí, moltes, ara no em costa tant plantar-me, potser ara soc més exigent i espero que em sorprenguin a mi, tot i que no deixa de ser un desgast energètic quan ho faig.

Què els diria, a les dones que volen emprendre?

Que la llibertat de poder decidir el seu camí i poder-ho fer amb els seus propis valors és molt satisfactori. I que considero molt necessari que les dones puguin aportar el seu punt de vista en els entorns d’influència sectorial on es prenen decisions, perquè siguin molt més equilibrades. En molts d’aquests entorns hi arribes quan ets directiu d’empresa, per petita que sigui. Hem d’aconseguir un equilibri en la visió de la societat, formada per homes i dones. Crec que s’ha avançat molt, i jornades com aquesta ho demostren. Això no hauria estat possible sense l’esforç que prèviament moltes dones han fet per nosaltres. Crec que hem d’estar-ne agraïdes i agraïts i aportar-hi el nostre granet de sorra.

Quines són les barreres que tenen les dones, encara ara, a l’hora de liderar?

Creure’s que no són prou capaces, lamentar-se massa temps abans de canviar de lloc i un sistema que crec que no té prou en compte poder compaginar la maternitat amb la vida professional activa.