X
Política de Privacitat i cookies

Fem servir "cookies" pròpies i de tercers per elaborar informació estadística i mostrar-li continguts, serveis i publicitat personalitzada a través de l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant accepta el seu ús. Més informació i canvi de configuració.

Jaume Nunó, el gironí que Mèxic considera un "heroi nacional"

Nascut a Sant Joan de les Abadesses, va ser el compositor de l'himne nacional mexicà

Jaume Nunó, el gironí que Mèxic considera un "heroi nacional"
16.09.2020 | 16:15 | Dominical

El 16 de setembre de 1810 - just aquest dimecres fa 210 anys- es va iniciar la Guerra de la Independència de Mèxic, que culminaria onze anys més tard. Coincidint amb l'efemèride, Mèxic sol recordar els seus patriotes, entre els quals hi ha un gironí. «Jaime Nunó, el héroe que dejó un gran legado: el Himno Nacional» era el titular que aquest dimarts feia el digital mexicà "El Heraldo de Chihuahua" en un article on explica que aquest músic gironí "és considerat també un heroi de la història mexicana per la seva valuosa joia que regal feia el poble mexicà: la música de l'Himne Nacional, que va ser interpretat per primera vegada el 15 de setembre de 1854", ara fa 166 anys.

Jaume Nunó i Roca va néixer a Sant Joan de les Abadesses, en una casa coneguda com El Palmàs, el 8 de setembre de 1824. Era el més petit dels set fills del matrimoni format per Francesc Nunó i Magdalena Roca. Quan el pare va morir, d'accident, la mare es va traslladar amb els seus fills a Barcelona, a casa del seu cunyat, Bernat Nunó, un comerciant de sedes que a la mort de Magdalena Roca –a causa del còlera– acabaria essent el tutor de Jaume Nunó, que només tenia nou anys quan es va quedar orfe. El noi va estudiar música des de molt jove –va estar becat a Itàlia per perfeccionar-se en la composició– i va cantar al cor de la Catedral de Barcelona.

El 1848 es va casar amb una vídua de cognom Talo i va començar a compondre misses, àries, motets, peces orquestrals... Va dirigir orquestres, va impartir lliçons i es va especialitzar en bandes militars, per la qual cosa el govern el va nomenar Director de la Banda del Regiment de la Reina.

Enviat a Cuba amb la missió d'organitzar les primeres bandes militars d'ultramar, Jaume Nunó va conèixer a l'illa caribenya, l'any 1853, el general Antonio López de Santa Anna, que ja havia estat sis vegades president de Mèxic i que volia ser-ho una setena. Ho va aconseguir i va convidar Nunó a establir-se al seu país com a director de bandes i músiques militars. Quan va arribar a Mèxic, Nunó es va inscriure en el concurs per posar música a l'himne nacional, a partir de la lletra de González Bocanegra –«Mexicanos, al grito de guerra / el acero aprestad y el bridón, / y retiemble en sus centros la tierra / al sonoro rugir del cañón», comença proclamant–.

La composició de Nunó –que portava com a lema Dios y libertad– va ser eleccionada pel jurat entre la quinzena que s'havien presentat –dels més destacats músics mexicans del moment–, però en un primer moment no es va saber qui n'era l'autor, perquè en el sobre on hi ha havia d'haver les seves dades només hi constaven les inicials «J.N.». El jurat va publicar el resultat i va demanar al compositor anònim que es presentés per acreditar l'autoria de la música. Nunó ho va fer, va ser reconegut com a tal i l'himne va ser estrenat el dia 15 de setembre de 1854 al Teatro Santa Anna, coincidint amb la Fiesta del Grito, que commemora la independència de Mèxic.

Quan Santa Anna va perdre el poder, Nunó va marxar a Nova York, on va guanyar fama com a concertista i director d'orquestra. Es va tornar a casar, aquest cop amb la seva deixeble Catalina Cecilia Remintgon, amb la qual va tenir dos fills, Cristina i Jaime. Posteriorment s'instal·laria a la localitat nord-americana de Buffalo, on va posar en marxa una acadèmia de música i on, l'any 1901, va ser «descobert» per un periodista mexicà, que el va identificar com l'autor de la
música de l'Himne. El govern mexicà, llavors presidit per Porfirio Díaz, va convidar Nunó a tornar a Mèxic per ser objecte d'un gran homenatge, que es va fer coincidir amb el Grito. Però el músic gironí va decidir continuar vivint a Buffalo, tot i que tornaria a Mèxic el 1904, per a la commemoració dels cinquanta anys de l'Himne.

Jaume Nunó va morir el 18 de juliol del 1908 a Nova York, als 84 anys, però fins l'11 d'octubre del 1942 les seves restes mortals no van ser traslladades a Mèxic i sepultades a la Rotonda de Personas Ilustres.

Jaume (Jaime, allà) Nunó continua essent una persona respectada i admirada a Mèxic, i per exemple el seu nom, el seu retrat i la seva biografia apareixen en les làmines escolars dedicades als «Símbolos patrios», al costat de la bandera i l'escut de Mèxic, o en llibrets com el ja esmentat.

Nunó és, a més, el responsable de la particular relació que existeix entre Sant Joan de les Abadesses i Mèxic, que es va intensificar a finals del segle XX. A la localitat ripollesa hi ha un carrer Mèxic i una plaça dels Mexicans; i hi està enterrat un destacat intel·lectual i músic mexicà, Salvador Moreno. L'any 1980 es va signar una acta d'agermanament entre Sant Joan i la ciutat mexicana de San Luis Potosí –on va néixer González Bocanegra– i l'agost de 2004 una avinguda d'aquesta localitat de prop de 7000.000 habitants era batejada amb el nom de Sant Joan de les Abadesses i s'hi inaugurava un monument commemoratiu de la creació de l'himne mexicà.

Dominical

Jaume Nunó, el gironí que Mèxic considera un "heroi nacional"

Nascut a Sant Joan de les Abadesses, va ser el compositor de l´himne nacional mexicà

La dona s'obre pas en el món del videojoc

La presència femenina, llargament silenciada, creix, ja que cada vegada hi ha més programadores i protagonistes

Quan el Bisbat prohibia concerts en esglésies

Resolucions de l´any 1976 del Consell Presbiteral de la diòcesi de Girona prohibien expressament unes actuacions a l´església de Cadaqués i desautoritzaven tots els recitals en temples que fossin de pagament, la qual cosa va obligar a suspendre´n alguns i a traslladar-ne d´altres

Quan Chic era la millor discoteca d'Europa

Es compleixen 40 anys de la inauguració del local que va revolucionar l´oci nocturn a la Costa Brava, i que va fer proliferar espais similars

El magnetisme de Modest Urgell

Una exposició al Museu d´Art de Girona revela aspectes poc coneguts d´un artista que va viure en aquesta ciutat els seus anys «més tranquils», que va aconseguir un èxit considerable en vida i que va influir en molts creadors

El paisatge posat a la cassola

Trenta-cinc anys després de publicar «La cuina gironina», el seu primer llibre, Jaume Fàbrega recull a «La cuina de la Costa Brava i el Pirineu de Girona» les particularitats gastronòmiques de la terra del sofregit, la picada i el mar i muntanya