X
Política de Privacitat i cookies

Fem servir "cookies" pròpies i de tercers per elaborar informació estadística i mostrar-li continguts, serveis i publicitat personalitzada a través de l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant accepta el seu ús. Més informació i canvi de configuració.

La fe i la por

26.07.2018 | 00:29 | Opinió

Les piulades a Twitter de Carles Puigdemont sonen amb eco. Són escrites amb grandiloqüència i apel·len a conceptes ben alts com la democràcia, la llibertat o la dignitat. El drama és que de fons hi ha més pecats que virtuts en la figura de l'expresident. De tots els draps bruts que s'han investigat, n'hi ha un que s'ha passat per alt i serveix per refutar les seves paraules vàcues. Quan va entrar en política, qui llavors era el número u de Convergència a Girona va rebre successives trucades amenaçant-lo de mort. La premsa se'n va fer ressò i una consulta per internet ens adverarà d'aquella circumstància. Quan van ser els seus fills els amenaçats, aquell polític va plegar. Puigdemont va ocupar el seu lloc i en un principi també va fer veure que rebia avisos fins que la investigació dels Mossos va revelar que qui feia les trucades era el seu home de confiança, encara ara regidor. Com a alcalde ens va mostrar que no era apte per tenir la ciutat al cap, ens va mentir tant com va poder en afers que encara cuegen i ens va deixar de regal una colla de toies amb una ineptitud manifesta per fer rutllar el municipi.

La manipulació política es basa en dos eixos molt simples: la fe i la por. És la fe la que cega tot de catalans de bona voluntat que encara creuen que Puigdemont ens conduirà a la independència. L'ocasió ja va passar i ell i els seus acòlits van fer mans i mànigues per fer fracassar l'intent. També a la xarxa podem escoltar els seus discursos abrandats d'abans del referèndum per comparar-los amb les accions que després va prendre. Més fum. La seva fugida implica que el somni d'una Catalunya independent cau a les seves mans. Per sort, hi ha independentistes que són conscients de l'engany i passen vergonya veient el d'Amer fent el pallasso per Europa en nom nostre. Amb la fe cega, s'aparella la por a un conflicte civil a Catalunya. La comèdia dels llacets grocs és un entreteniment que res té a veure amb la independència però sí que funciona per consolidar el prestigi dels polítics que van fer fracassar la proclamació d'independència, amb una inversió de temps a presó que els garantirà una trona per anys i panys. La por dels processistes als arrenca-llacets no té cap altra funció que centrar les postures del gruix de la població. Quan els extrems es manifesten, tothom s'arrauleix al centre. Aquest és el llegat de Puigdemont i no cap altre. Per dignitat, ens hauria de deixar estar i seguir el seu Erasmus piulant sobre la bellesa de les ciutats que l'acullen.

Opinió

Més i molt saborosos

L´alegre vistositat de les parades de fruita és un obsequi als sentits. Color, olor, bellesa, i fins i tot aquella col·locació ben dissenyada a les...

Els restaurants que no brillen

Fa uns dies Carme Ruscalleda va anunciar que a la tardor tancarà el restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar. Un dels més reconeguts tres estrelles...

Els miracles, només a Fàtima

El canvi de govern ha obrat efectes prodigiosos en tot just un parell de mesos, per més que la dreta tregui foc pels queixals. Ja no hi ha...

Endavant el retrocés!

Avança el retrocés sense pausa ni demora. Els bancs centrals que prediquen la contenció salarial s´estranyen que no pugin els sous superat el pitjor...

Solitud

Els congressos dels partits polítics tenen una mica de festivals de cinema com els festivals de cinema tenen una mica de congressos dels partits...

Ni llums ni taquígrafs

El Parlament de Catalunya ha abaixat la persiana i no tornarà a convocar cap més sessió plenària fins al proper mes d´octubre. L´actual govern -que...