«Peak car», aquí comença la nova economia

El pes de la manufactura de cotxes a Catalunya és del 10,5% del PIB, una xifra molt important per a l'economia i el manteniment de llocs de treball. La setmana passada vam dir que l'economia mundial entrava en un període de recessió global i que els bancs centrals haurien de fer ús de la imaginació per fomentar el consum dels ciutadans a base de portar els interessos a valors negatius o posar en pràctica mesures com la metàfora de l'helicòpter que reparteix diners. El cas més evident de la crisi mundial és la pèrdua del 3% de les vendes de cotxes (el 4% a Europa) que es ve produint des de fa un any i es va accelerant. Els compradors de cotxes dubten a l'hora de comprar cotxes dièsel per les regulacions a les ciutats i continuaran dubtant amb els cotxes de gasolina i més endavant amb els cotxes elèctrics. No és un tema del motor que té el cotxe, és un tema de cultura i de mobilitat. Bé sigui perquè la tendència de la gent és anar a viure a les ciutats, bé sigui perquè accepten compartir el cotxe per un trajecte (car sharing), el cas és que les vendes de cotxes continuaran caient, i això afectarà les economies d'Alemanya, de França i també de Catalunya.

El cotxe elèctric podria frenar parcialment la caiguda de les vendes, però el ciutadà té dificultats per comparar aquesta tecnologia amb les que coneix, gasolina o dièsel. És aquí on l'administració podria fer alguna cosa: fer pedagogia i resoldre el problema del finançament.

Un cotxe elèctric que recorre 20.000 km anuals és molt més barat que un cotxe de combustió si la comparació la fem per quilòmetre recorregut. He comparat dos cotxes, un de combustió amb un preu de 21.200 € i un elèctric de 30.000 €; ambdós tindran una vida de 10 anys. Doncs bé, en aquest cas el cost per quilòmetre del cotxe de combustió és de 0,3365 €/km, mentre que el de l'elèctric és de 0,246 €/km, un 27% menys. Està clar, no? Llavors, per què la gent encara es resisteix a comprar un cotxe elèctric? Perquè tot està verd. No hi ha suficient oferta per part dels fabricants perquè es van adormir massa anys, no hi ha prou punts de recàrrega (n'hi ha 780.000 de previstos a Catalunya) i la gent no té clar que ha de canviar la forma de moure's, fet que portarà a decidir el tipus cotxe partint del 99% del seu temps d'ús i llogar un altre cotxe per fer recorreguts més llargs de manera puntual. I si vull anar a Bilbao en cotxe, em diuen? Al que responc... qui diu que a Bilbao s'hi ha d'anar en cotxe? A algú se li acudeix anar a Àsia en cotxe? A partir de 300 km previsiblement caldrà anar als llocs en tren i després en avió, i en el futur ens estarem d'anar a segons quins llocs pel seu cost. El cotxe elèctric demana una adaptació de la societat, posant punts de càrrega a les empreses, als pàrquings dels restaurants i a tots els carrers aprofitant la xarxa de baixa tensió de l'enllumenat públic.

El canvi climàtic és irreversible i el cotxe elèctric tindrà una funció important: consumirà electricitat quan hi hagi excés de generació, i vendrà electricitat a la xarxa quan hi hagi dèficit. El V2G (vehicle to grid) serà el sistema d'emmagatzematge massiu més important de la xarxa elèctrica. Tenim previst que l'any 2030 hi hagi 1.185.000 cotxes elèctrics a Catalunya (el 30% del parc). Imaginem que en un moment donat cedeixin cada un d'ells 1 kWh a la xarxa dels 40, 50 o 80 kWh que tenen a les seves bateries. Això significa una capacitat de 1.185 MWh. Imaginem ara que en lloc de tenir un parc del 30% elèctric el tinguem del 80%, llavors la capacitat d'emmagatzematge serà de 3.160 MWh, una capacitat prou elevada per resoldre el problema de sobregeneració solar o eòlica.

Per tant la crisi del cotxe l'hauríem d'enfocar cap a la resolució de l'economia del futur. A les ciutats poca cosa es pot fer que no sigui amb el transport públic elèctric, però als pobles, on el cotxe elèctric tindrà fàcil estar endollat, ens convé que tots els cotxes actuals siguin elèctrics, i això ho hem de facilitar amb vies de finançament i amb pedagogia. És en el finançament on el BCE podria intervenir. Un comprador veu molt lluny la seva capacitat per comprar un cotxe de 30.000 o 50.000 euros, però si li diem que la compra ha de ser de 250 € cada mes o de 417 €, respectivament, potser ho veurà més fàcil. El mecanisme que podria fer el BCE fora finançar a interès zero durant 10 anys els fabricants perquè facin la venda mensual.

L'administració ha de tenir un paper valent en aquesta nova economia. Per suposat que té molts deures per fer en aquesta direcció. El primer que ha de fer és adonar-se de la magnitud de la tragèdia. Si a Catalunya hi ha d'haver 780.000 punts de càrrega, a Barcelona n'hi ha d'haver més de 150.000. Ara mateix n'hi ha 300 i 180 per a cotxes municipals, i diem que és la ciutat europea més destacada en el desenvolupament del vehicle elèctric (a París n'hi ha més de 1.000, i n'hi ha 16.000 de previstos a Île de France el 2020). Es pot fer més el ridícul? Una altra mesura urgent seria la de prohibir matricular noves motocicletes de combustió, i obligar així a fer que siguin elèctriques (amb només 150 punts de càrrega?). En fi, la primera cosa que hem de fer és pedagogia als polítics a fi que comprenguin l'ordre de magnitud del problema i comencin a treballar. Cal anticipar la nova economia que ve si no volem perdre creixement econòmic de forma dramàtica.