X
Política de Privacitat i cookies

Fem servir "cookies" pròpies i de tercers per elaborar informació estadística i mostrar-li continguts, serveis i publicitat personalitzada a través de l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant accepta el seu ús. Més informació i canvi de configuració.

Un despatx a can Pixa

06.01.2020 | 23:09 | Opinió

Si no ho tinc mal entès, els mateixos que al cap de vuit minuts d'arriar la bandera espanyola del Palau de la Generalitat, la van tornar a hissar, espantats de la seva pròpia gosadia, són els mateixos que fa tres anys que ens repeteixen que la República catalana arribarà tant sí com no, per la força, perquè no hi ha al món poble tan disposat al sacrifici com el català (ni tan oprimit, dit sigui de pas). I realment, atrevir-se a arriar la bandera espanyola durant ni més ni menys que vuit minuts, està a l'abast només de gent que menysprea el perill, d'herois disposats a deixar-se la vida en el camí a la independència. Imagino que els vuit minuts es devien fer eterns i que els autors materials de la patriòtica acció estaven suant, amb les pulsacions desbocades, mentre el cronòmetre semblava no arribar mai a la frontera dels 480 segons. Quan per fi van poder tornar penjar la bandera -quin descans-, tot van ser abraçades i xocar de mans: havien aconseguit l'objectiu! El món ja sabia que ningú pot aturar el poble català! Quanta dignitat, etcètera!

Hores d'ara encara es desconeix qui va ser l'autor d'acte tan temerari. Presidentorra diu que va ser algú que passava per allà. Si tal afirmació és certa, significa que el Palau de la Generalitat és can Pixa i tothom pot entrar-hi a qualsevol hora a fer el que vulgui. Si és falsa, significa que Presidentorra és un covard, incapaç d'admetre la seva responsabilitat. Naturalment, una possibilitat no invalida l'altra, i de fet, vistos els antecedents dels darrers mesos a Catalunya, és més que probable que els catalans estiguem governats per un covard que té despatx a can Pixa, tot i que no per gaire temps més.

L'heroïcitat de la bandera, que constarà en els llibres de text de les escoles catalanes a partir del curs vinent, explica que el públic del plató de TV3 rebés dissabte passat Presidentorra dempeus i amb una ovació. L'aplaudiment el rebia per delegació, ja que anava dirigit en realitat als guerrers que, desafiant l'ordre mundial, van despenjar una estona una bandera. Però a més, a Presidentorra se l'aplaudia perquè als catalans res ens agrada més que algú capaç de tirar la pedra i amagar la mà, sobretot si no és per astúcia sinó per simple covardia. Va amb el nostre caràcter.

Opinió

Cartes

Operació Caramel Marc Sureda Llagostera Aliment fruïtiu format per pasta de sucre, glucosa i altres ingredients concentrats mitjançant calor que en...

Sebas Parra, mestre socialista, revolucionari, Manxec/Saltenc i de Nicaragua

El mundo al revés, premia al revés. Desprecia la honestidad, castiga el trabajo, recompensa la falta de escrúpulos y alimenta el canibalismo». «Y...

L'art de la mentida política

Aquest era el títol de l´article que el divendres 29 de novembre, al diari Levante, escrivien els Srs. Felipe Guardiola i Enrique Linde. Els seus...

Pedro Sánchez i el joc dels equilibris

Si no hi ha res de nou, avui Pedro Sánchez aconseguirà la investidura. Li ha costat, però al final l´abstenció d´ERC ha estat decisiva. Des de fa...

Un despatx a can Pixa

Si no ho tinc mal entès, els mateixos que al cap de vuit minuts d´arriar la bandera espanyola del Palau de la Generalitat, la van tornar a hissar,...

El problema no és ERC

La crispació de la investidura a càrrec dels partits derrotats en les eleccions generals és un vehicle habitual per alleujar-se el disgust....